El valencià, un factor de cohesió social

JOAN CARLES MARTÍ I CASANOVA

És clar, com anava a ser d´una altra manera, que des de l´Associació per la Llengua El Tempir ens afegim a qualsevol iniciativa que reclame una aprofundiment en la valencianització lingüística d´Elx i el seu terme. Així, considerem que s´ha d´aplicar sempre el Reglament de Normalització Lingüística, aprovat el 1997, en el qual El Tempir tingué un paper clau pel que fa a la seua redacció; un reglament que fou rebut admirablement pels dos partits progressistes amb representació a l´Ajuntament d´Elx d´aquell moment: PSPV i EUPV. En molts sentits, i en aquest sentit la llengua, Elx és un espill on ens mirem tots els qui compartim la llengua catalana, de Guardamar que toca Elx a Salses que toca Perpinyà.No debades, la nostra Festa universal, el Misteri d´Elx, està cantat en la llengua que molts elxans passem, de generació en generació, als nostres fills i, per això, cada mes d´agost, sentim accents diversos d´una mateixa llengua al voltant de la Plaça de Santa Maria, en una emigració cap al sud que dura fa segles i que converteix la nostra ciutat en una capitalitat cultural mundial.
Observem que s´han fet avanços diversos positius, en la política lingüística municipal. De fet, som envejats, des d´altres poblacions veïnes, perquè fa la sensació generalitzada, aquesta és la que fa i aquesta és la que hem aconseguit que es fera entre tots els progressistes, és que Elx s´estima la llengua més que altres llocs veïns i llunyans; almenys si ens referim al País Valencià actual. No tot, però han de ser flors, violes i colpets al muscle.
Hauria de quedar clar que aquest convenciment ha d´amerar tant la corporació municipal com les empreses municipals que han anat creant-se els darrers anys, sense necessitat d´haver de recordar-ho a cada moment. A la vora mateixa tenim l´exemple nefast de la Universitat Miguel Hernández d´Elx o de l´Ajuntament d´Alacant, els menys valencianitzats de tot el País Valencià on ens ha tocat denunciar unes quantes vegades el Síndic de Greuges sense que se´ns faça cas encara que se´n done la raó.
Dit això, el més important de tot ha de ser la recuperació plena del valencià per part de la societat il·licitana i, en primer lloc, pels seus representants polítics més pròxims. En aquest sentit els responsables de tots els partits polítics, una majoria d´ells valencianoparlants nadius o d´adopció que parlen la llengua amb naturalitat al carrer, han d´esforçar-se més per fer un ús social de la llengua en totes les ocasions, especialment les derivades de la seua activitat política, i no tan sols de forma selectiva o interessada.
A Elx, segons tots els censos lingüístics, la pràctica totalitat de la població entén la llengua i en són milers i milers els joves d´Elx que saben parlar-la; una llengua que ha d´aprofitar, en primer lloc, per a ser parlada i escoltada. Així, el valencià ha de ser per a alguna cosa més que per a parlar de temes relacionats amb la llengua o l´educació i no ha de ser emprada mai com a eina partidista amb la finalitat d´aconseguir unes altres finalitats que no tinguen la llengua com a element normal de relació.
Observem, amb preocupació, la davallada en l´ús polític oral de la llengua pròpia d´Elx, fins i tot entre aquells que n´han fet un vehicle normal de comunicació social. Això ha d´afectar, de manera ben especial, els partits valencians progressistes que més s´estimen la llengua i que en fan un ús culte. Tot això, ho diem des de l´estima i l´afecte però recordant, sempre, que la llengua és un factor de cohesió social entre tots els valencians de totes les comarques i de tots els temps; el primer patrimoni de la humanitat sense el qual no s´explica gens cap dels altres dos que compartimhttp://www.diarioinformacion.com/default.jsp